"Quentadharkën" (cançó
de l'obscuritat vençuda) és el títol del sisè
treball discogràfic. Ha estat gravat entre el Juliol del 2003
i el Gener del 2004 i el resultat és increïble. Ja estan
publicades les dues edicions del disc: l'espanyola a través de
la discogràfica madrilenya Tecnosaga,
i la mexicana a través de Luna
Negra, que distribueix per tota Amèrica. A més a més
el segell francès Musea
el distribueix per Europa.
En aquest disc s'uneixen un crisol d'influències
amb un marcat caràcter mediterrani. Les referències a
la música àrab i turca estan aconseguides mitjançant
l'ús d'instruments com el saz, el kanun, el santur, l'autoharpa,
el violí, percussions orientals, etc. També tenen una
presència destacada les flautes, el saxo, l'oboè, el charango,
l'acordió i el peculiar didgeridoo. Però tots aquests
instruments s'uneixen a la guitarra elèctrica, el baix, la bateria
o els teclats, conformant el genuí so AMAROK, una fusió
de cultures, civilitzacions i inquietuts musicals, amb un clar sabor
mediterrani i simfònic. I per a completar el concepte, la clara,
dolça i quan cal, robusta veu, de na Marta Segura.
Les composicions són originals, treballades,
complicades en concepte i execució, però a la vegada senzilles
i líriques.
HSIEH, per començar, ens trasllada a terres turques, amb el saz
i el violí realitzant una inoblidable melodia. Tant aquest tema
como el d'ESPIRAL representen la millor fusió entre els elements
ètnics mediterranis i el rock. En aquest últim, una introducció
al kanun ens integra a una festa ètnica hipnòtica que
va creixent fins a l'infinit gràcies al potencial de la veu de
na Marta.
ENCANTAMIENTO i ALUMBRADO són temes d'aire tranquil i semi-clàssic,
molt propers als nostres primers discs, relaxats i lírics.
QUENTADHÄRKEN, el tema magistral de l'obra, és una suite
conformada per cinc parts que, si bé poden sonar de forma autònoma,
formen un paisatge sonor de més de 20 minuts. És, en el
fons, una cançó d'amor, sobre la trobada i l'allunyament
de dues persones a través d'un llarg procés de descens
cap a les ombres i d'ascens cap a la llum; arquetípic per una
banda i èpic pel què fa al llenguatge. El lirisme i els
paisatges folk evocadors són ben presents en aquesta suite.
LA ÚLTIMA EXPEDICIÓN és un tema més fort,
però que també té aromes mediterranis, mentres
que TIERRA BOREAL inclou passatges molt rítmics d'aire contemporani,
parts pastorals i fragments quasi psicodèlics.
LABERINTOS DE PIEDRA 2004 és la revisió del tema que obre
el disc Gibra'ara (1998) tractat amb el so que el grup ofereix en directe,
amb una part gravada en viu.